dimecres, 24 d’octubre del 2012

Estereotips de gènere


La passada classe del divendres, vam establir un debat en classe sobre els estereotips de gènere en l'Educació Infantil. Vos deixe aquesta imatge perquè la comenteu.

3 comentaris:

  1. Aquesta imatge ens mostra els estereotips que encara existeixen en la nostra societat. L’escola, principal medi socialitzador, transmet inconscientment els valors de la societat, això el podem observar en les concepcions que tenim dels nostres nens i nenes, ja que als xiquets els tractem com a individus forts, actius, emprenedors..., mentre que a les xiquetes les tractem amb més dolçor perquè les considerem més vulnerables, sensibles... Aquest pensament es transmet de generació en generació pel que és molt difícil trencar en ell. S’ha de treballar des d’Infantil la igualtat entre els xiquets i xiquetes, tenint cura en la nostra parla, actuació y tractament en els menuts.

    En Infantil, sobretot, podem observar com els xiquets juguen de forma diferenciada, però quan les presentem materials o joguets, per exemple, nines, bosses, pintes, roba, etc. són els xics els que més juguen, potser per curiositat, per falta de costum, per novetat, però és molt curiós com cadascú li dóna un ús molt particular. De manera que els xics tracten molt millor les nines que algunes xiques, al igual que en el joc simbólic canvien de rols indistintament del que sigui. És molt bonic veure al pati de l’escola, sense les mirades repressores de molts pares i d’alguns altres tipus de mestres ,com els xiquets son feliços seient ells mateixos, sense límits, sense prejuicis, amb naturalitat, la naturalitat que els adults hem perdut fa temps i que aquesta entusiasmant professió que hem elegit ens farà recuperar.

    Amb tot això, hem aplegat a la conclusió que som els adults els que inculquem les diferencies entre els nens i nenes, i que com a futures mestres hem de prendre molt seriosament la feina d’educar als xiquets en la igualtat, del mateix mode que hem de fer conscients als pares i mares que els seus fills i filles han de créixer amb llibertat, sense cap condicionament, es a dir, que si a un xiquet li apeteix disfressar-se amb una falda o jugar amb una nina no tinguen cap impediment.

    Beatriz Bonet
    Mª Rosario Ruiz
    (Taller de nens i nenes)

    ResponElimina
  2. Aquesta imatge representa clarament els estereotips de gènere que marca la societat.
    Primerament distingim l’aparença física, relacionada amb la vestimenta, el xiquet porta un pantaló i samarreta de color blau i el pel curt, i la xiqueta un vestit rosa i el pel llarg s’identifica clarament el sexe masculí i femení.
    El xiquet està amb un camió, i porta un martell a les mans, la xiqueta per una altra banda està jugant a donar-li el biberó a la nina, aquest fet està dient-nos el paper que realitzen i el que espera la societat de cada sexe, el xiquet amb el martell, simbolitza el poder, la força, mentre la xiqueta representa el rol de la mare, cadascun representant el rol que esperen que facin de major. Els xiquets estan fent una representació de la societat que hem vist fins al moment, tot i que actualment estem intentant canviar.

    Per una altra banda em crida molt l’atenció que el xiquet fa una cara de satisfacció quan juga, mentre la xiqueta pareix que no estiga molt contenta, més ve pareix cansada, el joc de la xiqueta pareix més mecànic, més rutinari.
    Tot i que ha passat prou de temps, l’estereotip social no ha desaparegut, actualment la gent continua tenint prejudicis. La societat continua tenint molt de poder. Per tal de canviar, cal començar pel mitjans de comunicació (tv, premsa, pancartes...), ja que els anuncis publicitaris estan perjudicant, no estan fent gaire bé, és molt trist, però el negoci està per davant de tot. Contínuament veiem els anuncis classistes, no sols dirigit als xiquets (amb les joguines) sino també al públic adult, per exemple; quan anuncien algun producte relacionant amb la neteja, sempre apareix una dona, mentre si el que pretenen vendre és un cotxe veiem un home. Aspectes com aquest fan que els xiquets ho veuen amb normalitat aquesta diferenciació.
    Està clar que hem evolucionat, abans la dona no podia botar ni ocupar un càrrec polític, aquest és una gran evolució que ha costat molt de temps en canviar, en açò vull dir que si hem fet aquest avanç, podem aconseguir el que ens proposem. És molt important que els docents es renoven i que canvien la mentalitat, faig referencia als docents més antics, perquè és suposa que les noves generacions de mestres, no els farà falta canviar, ja que hauran visgut o estudiat amb altres ideologies, per això hi ha que remarcar el paper de la mestra davant l’alumne, ja que l’escola és el lloc on els xiquets passen més temps.
    Personalment pense que el docent té molta influencia en els xiquets, però si un pare li transmet al xiquet tot el contrari, segurament el xiquet actua com el pare, però ací també intervenen molts factors, segons l’edat i maduresa del xiquet, ell mateixa es pot adonar qui actua correctament, per exemple si un xiquet en casa son masclistes i tot el seu entorn pensen igual, serà més difícil de canviar al xiquet, està clar, que hi ha que intentar lluitar, i parlar amb els pares, hi ha casos que no pot ser, però altres que si.



    Azur De Haros Tortosa

    ResponElimina